Fa una estona que he arribat de l'acte de cloenda de la consulta organitzada per Granollers Decideix. Finalment han estat uns 8.600 granollerins i granollerines, un 17,1% del cens de la consulta, els qui han passat per les urnes, bé en el vot anticipat bé en la vintena llarga de col·legis electorals habilitats durant el dia d'avui.
Una lectura ràpida, simplista i crec que errònia de la consulta seria que a la nostra ciutat hi ha unes 7.500 persones que es declaren independentistes i la resta que no ho són. I dic que seria una anàlisi errònia no només per les característiques molt concretes del referèndum, sinó perquè entenc que aquesta no és la qüestió fonamental.
Vagi per endavant que jo no sóc independentista. Si bé sovint em costa sentir-me part d'aquesta Espanya que no sembla fer massa esforços per entendre i acceptar el seu caràcter plurinacional, encara crec que amb temps i pedagogia la construcció d'un Estat federal és possible. Per això les consultes independentistes que es van iniciar a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 no em feien, en principi, ni fred ni calor.
No obstant això, després de parlar amb alguns dels promotors de Granollers Decideix com en Jaume Profitós i en Josep Maria Gontan, vaig arribar a la conclusió que potser sí que organitzar aquesta consulta era una bona idea; no tant per la pregunta concreta, sinó pel que significa que la societat civil es mobilitzi, i especialment que ho faci per convidar el conjunt de la ciutadania a expressar la seva opinió sobre un tema d'actualitat política i social.
Ho deia en una entrada anterior d'aquest mateix bloc dedicada al Pla Municipal de Participació que s'ha d'aprovar definitivament en el proper Ple de l'Ajuntament: aviam si Granollers demostrarà que sí vol participar i que, ja que els mecanismes de què disposa l'Ajuntament no ho posen fàcil, la societat civil decideix muntar-s'ho pel seu compte. Doncs això, que el més important que crec que s'ha d'extreure de les consultes com les d'avui és que hi ha una part més o menys significativa de la ciutadania que volia expressar la seva opinió sobre l'encaix de Catalunya a Espanya i que, en no trobar mecanismes adients ofertats per part de l'Estat, ha optat per fer-ho a la seva manera.
Evidentment, això fa que els processos com el que ha culminat avui tinguin mancances i que els seus resultats siguin difícilment extrapolables a un referèndum vinculant convocat de manera "oficial". Però això darrer sembla ara per ara impossible en la democràcia de baixa intensitat en què vivim. I aquest sí que és un problema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada