3 de maig del 2010

Granollers i el Pla Territorial: un tren d'oportunitats


L'aprovació, dies enrere, del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) té per a Granollers dues conseqüències importantíssimes a curt i mig termini, ambdues vinculades a la millora dels serveis ferroviaris però amb repercusions urbanístiques de primer ordre.

En primer lloc, per fi es podrà fer realitat una reivindicació històrica de la ciutat com és la desaparició de l'estació de mercaderies perilloses de Granollers Centre. Això, que de per sí sol ja és una excel·lent notícia, té una derivada tant o més important com és el presumible aixecament del veto que Protecció Civil té sobre l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Bòbila, un sector de nova urbanització que segons l'actual POUM de Granollers i el Pla Director de l'ARE ha de permetre la coexistència de l'habitatge lliure, l'habitatge protegit i l'activitat comercial, així com la reserva de sòl per a un nou centre educatiu.

Una mica - tampoc massa! - més enllá en el temps ha d'arribar la segona de les conseqüències de què parlava al començament: la conversió, amb la posada en marxa del Tren Orbital Mataró - Granollers - Martorell i amb la recuperació - soterrat - de l'enllaç entre les línies del Nord i França, de Granollers Centre en el principal node ferroviari del nord de la regió metropolitana.

Aquesta és sense dubte una oportunitat fantàstica per millorar la gestió del transport públic a escales local, comarcal i regional; una possibilitat històricament esmentada i que entenc que fóra francament interessant és el trasllat de l'estació d'autobusos de Granollers a la plaça Serrat i Bonastre, convenientment soterrada de manera que permetés tant els intercanvis modals de transport públic com la ubicació de pàrkings dissuassoris tipus "park and ride".

Però no és només això. Un node de transport d'aquestes dimensions hauria de permetre generar una nova centralitat urbana per al barri de Sant Miquel i adjacents; un sector de la ciutat amb una mancança important de serveis de proximitat i amb problemes que poden acabar sent greus de cohesió social.

El PTMB, doncs, no és només un conjunt de línies i de trames dibuixades sobre el plànol. En el cas de Granollers, i vinculat com no podria ser d'altra manera al caràcter històric de la ciutat com a cruïlla de camins, esdevé l'oportunitat d'arranjar la trama urbana, de dotar-la de serveis i d'avançar en la qualitat de vida de la ciutadania. Sens dubte un conjunt d'oportunitats davant el qual Granollers no pot perdre el tren!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Garriga això està bé.I del IV Cinturó perquè no dius res?

Jordi Garriga i Molinera ha dit...

Benvolgut Anònim,

No dic res del 4C perquè l'article anava sobre trens. Com que veig que el tema viari desperta interès, la propera entrada al bloc anirà sobre això.


Salut!

Jordi Garriga