El senyor del mig en la foto que encapçala aquest article, el que surt fent la salutació feixista com a bon membre de Falange que era, és Juan Antonio Samaranch, que avui ha mort als 89 anys a Barcelona.
No sé si la imatge és de la seva època de regidor d'Esports a l'ajuntament de Barcelona amb l'inefable alcalde Porcioles, o de quan era Delegado Nacional de Educación Física y Deportes. Potser és més moderna, dels seus temps com a procurador a les Corts franquistes, o del 1973, quan va ser nomenat pel dictador president de la Diputació de Barcelona. El cas és que avui ha mort un personatge amb una biografia marcada per la seva col·laboració activa amb una dictadura ferotge que va anul·lar les llibertats fonamentals de la ciutadania d'aquest país durant prop de quaranta anys.
Ningú qüestionarà el paper clau de Samaranch en la promoció de l'esport en general i, de manera molt particular, en la concessió a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992; com ningú nega la importància d'aquest esdeveniment en la modernització de la ciutat i del conjunt de Catalunya. Jo sóc el primer a agrair-li la feina feta en aquest sentit, encara que tot això ho aconseguís des del capdavant d'una organització corrupta i endogàmica com és el Comitè Olímpic Internacional.
Ara bé, estic convençut que tampoc ningú posarà en dubte que, quan aquest país estava dividit entre els vencedors - que governaven mig per designi diví i mig per la força de les armes - i els vençuts - perseguits, represaliats, molts d'ells a l'exili o a la presó - Samaranch va córrer a alinear-se amb els primers. Oi que demà aquesta part de la biografia apareixerà a tots els mitjans? Oi que sí?
1 comentari:
Jordi, la foto és del 18 de juliol de 1974. Ja et pots imaginar què commemoraven.
Publica un comentari a l'entrada