Passada una setmana llarga, quan la gent que en sap (i la que diu que en sap) ja ha fet les seves valoracions, jo em permeto apuntar algunes reflexions, en forma de preguntes, fetes amb la calma que donen els dies passats:
1. ¿Com pot ser que la ministra De la Vega qualifiqui de "digna" una participació del 46% i no li caigui la cara de vergonya? ¿Perquè respon a la lògica del PSOE que "aquestes eleccions molesten, que passin quan abans millor"?
2. ¿Han reflexionat els dos grans partits (PP i PSOE) sobre les seves "no campanyes"? I els grans mitjans de comunicació, ¿han pensat que dedicar hores i pàgines al "Bigotes", als vestits del Camps, a l'avió de ZP, a les collonades planetàries de la Pajín... potser no és la millor manera d'incentivar que la gent vagi a votar? Perquè aquests mitjans no estaven pas fent apologia de l'abstenció... ¿oi?
3. Magdalena Álvarez, Alejo Vidal Quadras, Maria Badia, Jaime Mayor Oreja... ¿Per què PP i PSOE entenen el Parlament Europeu com el seu particular cementiri d'elefants? ¿És aquesta la seva manera de prestigiar la política europea?
4. ¿Per què durant tota la campanya ningú del PSC va explicar què havien fet en 5 anys al Parlament Europeu? ¿Seria per la vergonya de justificar haver votat directives com la Bolkestein o la del Retorn? ¿Amb aquest bagatge es pot apel·lar a l'Europa social?
5. CiU interpreta els resultats en clau de victòria quan s'ha quedat a més de 13 punts del PSC. ¿Tan modestes són les espectatives dels qui fa només uns anys eren la força hegemònica del país?
6. Izquierda Unida només supera el 5% a Catalunya (sumant amb ICV), Andalusia i Aragó. ¿És suficient haver aturat la caiguda de les darreres cites electorals? ¿Es pot aspirar a articular un projecte alternatiu a l'esquerra del PSOE amb aquests resultats?
7. L'esquerra "anticapitalista" que sorprèn en d'altres llocs d'Europa a Espanya amb prou feines treu 25.000 vots, i a Catalunya es queda amb 5.000 raspadets. ¿La culpa és del sistema o d'una alternativa poc creïble al propi sistema?
8. Només a Catalunya, més de 70.000 persones van anar a votar nul o en blanc. Si sumem els més de 100.000 vots a candidatures sense possibilitats d'obtenir representació, tenim que els vots "de càstig" superen el 9% del total. ¿Ningú des de l'esquerra transformadora pensa fer una valoració seriosa d'aquest fet? ¿Quants d'aquest 9% no són votants desenganyats amb forces com ICV?
9. ICV-EUiA celebrem que en Raül Romeva torna a ser - merescudament - eurodiputat. ¿Amagarà aquesta alegria que només 2 de cada 100 ciutadans i ciutadanes amb dret a vot van dipositar la confiança en la nostra Coalició?
10. En plena campanya, ERC i el PSC es treuen la careta i ataquen Iniciativa mostrant la seva cara més dretana: subvencions als cotxes de 50.000€, reafirmació sobre la LEC... ¿On està el límit perquè ICV i EUiA amenacin si més no de replantejar-se el seu suport al Govern Montilla? ¿Té relació la resposta a aquesta pregunta amb les qüestions 8 i 9?
2. ¿Han reflexionat els dos grans partits (PP i PSOE) sobre les seves "no campanyes"? I els grans mitjans de comunicació, ¿han pensat que dedicar hores i pàgines al "Bigotes", als vestits del Camps, a l'avió de ZP, a les collonades planetàries de la Pajín... potser no és la millor manera d'incentivar que la gent vagi a votar? Perquè aquests mitjans no estaven pas fent apologia de l'abstenció... ¿oi?
3. Magdalena Álvarez, Alejo Vidal Quadras, Maria Badia, Jaime Mayor Oreja... ¿Per què PP i PSOE entenen el Parlament Europeu com el seu particular cementiri d'elefants? ¿És aquesta la seva manera de prestigiar la política europea?
4. ¿Per què durant tota la campanya ningú del PSC va explicar què havien fet en 5 anys al Parlament Europeu? ¿Seria per la vergonya de justificar haver votat directives com la Bolkestein o la del Retorn? ¿Amb aquest bagatge es pot apel·lar a l'Europa social?
5. CiU interpreta els resultats en clau de victòria quan s'ha quedat a més de 13 punts del PSC. ¿Tan modestes són les espectatives dels qui fa només uns anys eren la força hegemònica del país?
6. Izquierda Unida només supera el 5% a Catalunya (sumant amb ICV), Andalusia i Aragó. ¿És suficient haver aturat la caiguda de les darreres cites electorals? ¿Es pot aspirar a articular un projecte alternatiu a l'esquerra del PSOE amb aquests resultats?
7. L'esquerra "anticapitalista" que sorprèn en d'altres llocs d'Europa a Espanya amb prou feines treu 25.000 vots, i a Catalunya es queda amb 5.000 raspadets. ¿La culpa és del sistema o d'una alternativa poc creïble al propi sistema?
8. Només a Catalunya, més de 70.000 persones van anar a votar nul o en blanc. Si sumem els més de 100.000 vots a candidatures sense possibilitats d'obtenir representació, tenim que els vots "de càstig" superen el 9% del total. ¿Ningú des de l'esquerra transformadora pensa fer una valoració seriosa d'aquest fet? ¿Quants d'aquest 9% no són votants desenganyats amb forces com ICV?
9. ICV-EUiA celebrem que en Raül Romeva torna a ser - merescudament - eurodiputat. ¿Amagarà aquesta alegria que només 2 de cada 100 ciutadans i ciutadanes amb dret a vot van dipositar la confiança en la nostra Coalició?
10. En plena campanya, ERC i el PSC es treuen la careta i ataquen Iniciativa mostrant la seva cara més dretana: subvencions als cotxes de 50.000€, reafirmació sobre la LEC... ¿On està el límit perquè ICV i EUiA amenacin si més no de replantejar-se el seu suport al Govern Montilla? ¿Té relació la resposta a aquesta pregunta amb les qüestions 8 i 9?
2 comentaris:
Jo també vull una resposta a aquestes deu preguntes. Potser que comencem per les dos últimes.
Salut!
Home Jordi, a mi m'agradaria la resposta a la darrera pregunta... i sincerament com a membre d'EUiA (encara...) no entenc la política que està seguint la coalició...
Per mi el límit fa temps que s'esgotat.
Salut i república!
Publica un comentari a l'entrada