El segon cap de setmana de qualsevol campanya electoral té dos rituals ineludibles: l'acte central de campanya i la publicació a la premsa de les darreres enquestes. I en aquesta ocasió no ha estat diferent.
Dissabte ICV-EUiA celebràvem el nostre acte central en un cine Urgell de Barcelona ple de gom a gom. Bones vibracions i molta energia positiva. Ja és una mica això, un acte central: té una component mediàtica important, és cert, però serveix també per acabar d'activar l'organització de cara a un esprint final sempre intens. D'altra banda la coincidència en totes les intervencions era inevitable, vist el que s'ha vist fins ara. Aquí hi ha dos models de país, dos models de societat: un, el de dretes, el que defensa Artur Mas; l'altre, el d'esquerres, el que defensa Joan Herrera. I no hi ha més. La resta (el que fan PSC, ERC i PP) són variacions d'un mateix discurs en els vessants econòmic i social, un discurs que té capitalitzat en aquesta campanya Convergència i Unió. Això sí, cadascú amb els oportuns ornaments identitaris per arribar a la víscera de l'elector.
De les enquestes de diumenge, potser em quedo més amb la que no es va publicar que no pas amb les que sí van aparèixer. Que el Periódico, el mitjà més afí entre els afins al PSC, "passi" de la cita amb la demoscòpia indica fins a quin punt als socialistes aquesta campanya els inoportuna. Segurament haguessin preferit un simple traspàs de poders de Montilla a Mas que no els tragués els colors com probablement ho facin les urnes el proper diumenge. Com els trauran els colors també a ERC. És la conseqüència de governar set anys i després renegar quinze dies de l'acció de govern, fent equilibris inversemblants i transitant entre la recuperada equidistància d'Esquerra i l'autisme de Montilla.
En aquest context, que ICV-EUiA traguem nou o catorze diputats i diputades - els extrems de les forquilles de les diferents enquestes - dependrà de la nostra capacitat de mobilitzar la gent d'esquerres. Tenim en contra la crisi, la desafecció, la corrupció, els vídeos "freaks" i la frivolització de la política. Però tenim a favor la coherència dels nostres set anys de govern, on hem dit i hem fet el mateix que quan estàvem a l'oposició, que és el mateix que diem i fem cada dia als nostres ajuntaments, al Parlament i al Congrés.
Com cantava en Dani Flaco dissabte a l'Urgell, que tinguem sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada