Crònica de campanya (1): L'inici

El primer dia de campanya electoral sempre és intens. De fet, comença molt aviat, tant com a les 0h, el moment de l'enganxada del primer cartell. Es pot considerar - i en bona mesura és cert - que es tracta d'una pràctica obsoleta, aquesta de sortir a encolar cartells a les parets de la ciutat. A mi, no obstant, és un moment que em genera cert pessigolleig. Primer, perquè saps que és el punt de partida de quinze dies molt llargs, de molta feina i amb un desenllaç sempre incert. Però sobre tot perquè no puc evitar que em vinguin al cap les imatges de les primeres campanyes electorals, les de finals dels setantes, quan poder sortir lliurement al carrer a penjar cartells dels diferents candidats simbolitzava el triomf de la democràcia sobre la foscor dels quaranta anys de dictadura. I ser modestíssim continuador de la feina que feia aquella gent m'omple d'orgull.

Enguany la primera nit de campanya a Granollers va deixar una anècdota del tot trivial però que no vull deixar de destacar. Al pont sobre el Congost, al costat de la benzinera l'Avenida, ens vam trobar les "brigades" de les tres forces de l'actual Govern d'Entesa: PSC, ERC i ICV-EUiA. Tots a la recerca del millor punt per penjar la nostra pancarta. Però lluny del que algú pugui pensar, de tensió i crispació res de res; al contrari, bon rotllo, que amb gent com en Prufi, en Juanma, en Pep... no pot ser d'altra manera. Perquè, més enllà de defensar idees diferents - amb passió i vehemència quan cal, faltaria més - tots els que érem allà compartíem una altra cosa: som gent que creiem que la política és útil sempre que la fa gent honesta, treballadora, amb conviccions i principis però oberta sempre a l'acord si es tracta de millorar la qualitat de vida dels nostres pobles, de les nostres ciutats, del nostre país.

Després de dormir unes horetes començava "de debò" la campanya pròpiament com a tal. La gent d'ICV del Vallès Oriental vam tenir la sort de poder-ho fer dinant amb el conseller Joan Saura a Mollet. Jo personalment vaig tenir l'oportunitat de presentar l'acte, i entre d'altres qüestions en vaig voler destacar una que crec que és significativa perquè reflecteix que hi ha maneres diferents de fer política, també des del vessant humà: mentre en Carod esmola les eines esperant la patacada d'ERC per venjar-se dels qui l'han apartat de la direcció; mentre ningú al PP es recorda de Sirera i Piqué; mentre al PSC estan més pendents del relleu de Montilla que de guanyar les eleccions... en Joan Saura, acabat d'arribar d'un inici de campanya a Lleida que s'havia allargat fins altes hores de la matinada, estava a Mollet en el primer dels molts actes que farà en campanya donant suport a Joan Herrera.

Més enllà d'aquesta qüestió, que insisteixo no és anecdòtica, en Saura va fer un discurs per aquells que es creuen que es poden instal·lar en l'equidistància o en la transversalitat perquè ja no hi ha ni dretes ni esquerres. Doncs sí, hi continua havent dos models contraposats: el que creu en els serveis socials i el que els vol privatitzar; el que aposta per una sortida de la crisi amb cohesió social i el del "salvi's qui pugui i al preu que sigui". I la gent d'ICV-EUiA tenim molt clar de quin costat estem, sense ambigüitats, orgullosos.

Acabat el dinar, la tarda encara ens reservava el primer acte públic de campanya a la comarca. A Montmeló amb en Jordi Manils, la Laia Ortiz i l'Alfons Salmeron. Molta gent a la Sala de la Concòrdia, gent engrescada pensant no només que cal un govern d'esquerres a Catalunya, sinó que d'aquí a sis mesos farem un canvi per deixar que l'aire entri per les finestres d'un Ajuntament que s'ha oblidat que a fora hi ha persones a l'atur, persones desnonades per no poder fer front al lloguer o a la hipoteca, persones que necessiten més que mai que des de les administracions públiques - la municipal la primera - hi hagi ara més que mai una sensibilitat social que el PSC d'aquesta comarca sembla haver perdut ja fa temps.

Del míting em quedo amb una frase que surt al vídeo de campanya de la Coalició i amb la que en Jordi Manils va començar la seva intervenció: "Us diran que les coses són així, que no s'hi pot fer res. I és mentida, hi ha una alternativa des de l'esquerra. Construim-la, que el futur no està escrit".

En això estem. Continuarà...