Escrit conjuntament amb el coordinador comarcal d'EUiA, en José Montero.
Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa donem ple suport a la Vaga General convocada pels sindicats per al proper dimecres 29 de setembre. No podria ser d’una altra manera quan estan en joc tantes coses que han costat tants esforços i sacrificis a tanta gent. No hi ha una altra opció quan ens enfrontem al fet que, per primera vegada en la història moderna del nostre país, la generació dels nostres joves corre el risc de viure en un marc de drets socials inferior a la dels seus predecessors.
La del 29S és una Vaga per exigir una altra sortida a la crisi, una sortida que és possible des dels valors de l’esquerra: garantint la cohesió social, apostant per la qualitat del nostre Estat del Benestar i blindant els drets dels treballadors i de les treballadores. I la Reforma Laboral aprovada pel govern del PSOE és el major atac en molt de temps a aquests principis. No és d’estranyar, doncs, que compti amb la complicitat mal dissimulada de la dreta política, econòmica i mediàtica. I, per tant, tampoc ha d’estranyar que hagi generat la resposta unitària i contundent de l’esquerra política i sindical; una resposta que quedarà plasmada el proper 29S.
No es pot obviar, d’altra banda, que aquesta Reforma Laboral s’emmarca en un context de polítiques neoliberals que Zapatero i el PSOE – amb la necessària complicitat de CiU – han abraçat com el seu innegociable full de ruta. Així, aquesta retallada als drets de la classe treballadora s’ha de sumar a la congelació de les pensions i a la tisorada als sous de la funció pública (amb la conseqüent pèrdua de qualitat dels serveis públics universals), mesures aplicades ja la passada primavera. I, si no hi posem aturador, caldrà afegir-hi la retallada de les pensions i l’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys, mesures ja apuntades pel ministre Corbacho de cara a la propera tardor.
Així les coses, no estem només davant la Vaga dels sindicats contra el govern. És la vaga de tots aquells que no hem generat la crisi i que, en conseqüència, no volem que ens la facin pagar. Per dignitat. I és la vaga de tots aquells que creiem que els culpables de l’actual situació, els poderosos i els especuladors, no poden sortir-ne impunes i, a sobre, continuar marcant les regles del joc. No ens hi resignem.
I com que no volem ser els treballadors i les treballadores qui paguem la factura del capitalisme de casino a què han jugat uns pocs, ens neguem que les receptes per sortir de la crisi incloguin ingredients com abaratir de l’acomiadament, aprofundir en la precarització del mercat laboral, afeblir la negociació col·lectiva impedint als sindicats actuar com a representants legítims dels treballadors i les treballadores, augmentar el període de càlcul de les pensions o apostar per la privatització dels serveis públics. I no estem d’acord que aquestes mesures siguin, com diuen alguns qui sap si per justificar-se i netejar-se la mala consciència, les úniques possibles.
Hi ha alternatives, és clar que sí. Per incrementar els ingressos i garantir la sostenibilitat de l’Estat del Benestar i, per tant, la cohesió social, cal avançar en la lluita contra el frau fiscal i en la implantació d’una veritable fiscalitat progressiva. Que qui més té, més pagui. És indecent que mentre les rendes del treball cotitzen el 28% de mitjana, els beneficis de les grans fortunes a les societats d’inversió de capital variable (les SICAV) ho facin a l’1%. És profundament injust que mentre l’IVA que paguem tots els ciutadans i les ciutadanes per igual s’apuja dos punts, el tipus marginal de l’IRPF, el que paguen les rendes més altes, es mantingui congelat. És impròpia d’un govern que es fa dir d’esquerres la negativa a establir un impost a les grans transaccions de capital mentre la banca gaudeix d’una enorme injecció de diner públic sense ni tan sols veure’s obligada a obrir l’aixeta del crèdit.
En aquest context, cal que els treballadors i les treballadores prenguem consciència que l’actual inèrcia política a legislar en contra dels nostres drets es pot i s’ha d’aturar. I quan, com és el cas, s’arriba a certs límits, la Vaga General és l’únic instrument que s’ha demostrat efectiu per fer virar el rumb de les línies mestres de la política econòmica del govern de torn. Per això, perquè ens sobren els motius, el 29 de setembre anirem a la Vaga. Hi véns amb nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada