Més sobre el Pla Territorial

En l'anterior entrada d'aquest mateix bloc feia referència a les oportunitats que l'aposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) pel transport ferroviari ofereix a Granollers. Quedava pendent una reflexió més global sobre l'esperit i sobre els continguts del Pla, que és el que intentaré explicar a continuació.

En primer lloc: la pròpia aprovació del PTMB ja és per sí mateixa una excel·lent notícia. Han hagut de passar 27 anys (!) des de l'aprovació de la Llei de Política Territorial perquè un Govern d'aquest país arribés a construir el conjunt de principis que han de regir l'ordenació d'una regió tan complexa com és la metròpoli barcelonina. Si Convergència i Unió s'hagués posat a fer la feina en el seu dia ens haguéssim pogut estalviar dues dècades on ha estat la pressió del mercat i no pas el rigor planificador qui ha decidit què, quan, com i on es construïa a casa nostra; exactament el que CiU volia, dit sigui de pas.

A més d'aquest element de partida - que, insisteixo, no és pas menor! - hi ha uns quants aspectes que em permeto destacar com a aportacions importantíssimes del PTMB - i per tant del Govern d'Entesa - a l'ordenació territorial de la Regió Metropolitana:

1. No només atorga protecció - de diferents nivells, evidentment - a tres quartes parts del territori, sinó que aposta per una gestió integral dels espais oberts amb eines com el Pla Director Urbanístic de la plana agroforestal del Vallès.

2. Aposta per la ciutat compacta davant del desori dels creixements urbanístics de les darreres dècades. En el cas concret del Vallès Oriental, impulsa un Pla Director per reordenar la zona que més ha patit el "campi qui pugui" dels darrers vint-i-cinc anys: la Vall del Tenes, amb l'objectiu de generar noves centralitats urbanes i de serveis.

3. Potencia les centralitats urbanes ja existents (en el cas de la nostra comarca: Granollers) i elimina els creixements urbanístics desmesurats que en fase d'avantplà s'havien arribat a projectar en els eixos de la riera de Caldes i del riu Tenes.

4. Fa una aposta claríssima pel transport públic, prioritzant les inversions en ferrocarril, en la línia que ja apuntava el Pacte Nacional per a les Infraestructures aprovat l'any passat. El sistema de trens lleugers i tramvies del Baix Vallès i la riera de Caldes, el Tren Orbital, el desdoblament de la línia de Vic, la nova via de mercaderies del corredor prelitoral... en són exemples ben evidents.

5. Aposta per una contenció en el creixement de la xarxa viària, prioritzant la millora de les carreteres ja existents (algunes llargament demandades per la societat civil de la nostra comarca: C17 entre Mollet i Centelles, C35 entre Granollers i Maçanet, nus de la Llagosta - Santa Perpètua entre l'AP7, la C59, la C17 i la B500...) en front de l'execució de noves vies.

Evidentment el PTMB no respon al 100% a les expectatives i a les propostes d'ICV, però crec que és just dir que la petja que Iniciativa deixa en el Pla és superior al que es podia esperar considerant el pes del Grup d'ICV-EUiA dins del Govern (per als qui no ho recordin: 12 diputats sobre 70). Hi ha, no obstant, dos elements que voldria apuntar i sobre els quals caldrà seguir atentament el desenvolupament del Pla:

Primer: La Ronda del Vallès. Certament és un tema on, com era sabut, no hi havia (ni hi ha, ni probablement hi haurà) acord entre els grups que donen suport al Govern. Així les coses, crec que és una postura responsable deixar el tema obert i impedir que aquesta sola discrepància bloquegés el conjunt del PTMB. Ara bé, hi ha dues qüestions al respecte que són innegables: una, que les quatre opcions de traçat que estan sobre la taula són infinitament millors que el projecte de 4t Cinturó fins a Sant Celoni que va deixar CiU a punt per ser executat quan l'any 2003 va deixar el govern; i l'altra, que el posicionament d'ICV és coherent arreu del territori: una ronda urbana que doni servei al trànsit d'agitació - no al de pas, que ja disposa de l'AP7 - i que es tanqui a Granollers enllaçant amb la Ronda Nord. És a dir, no a una nova circumval·lació que trinxi i pressioni urbanísticament Marata, el pla de Llerona o Bell-lloch.

Segon: Els espais de protecció preventiva. Són 14.400 hectàrees d'espais periurbans que es defineixen per a (cito textualment) "poder desenvolupar de la manera més eficient la seva doble funció de preservació de l'espai i de reserva de sòl per a possibles desenvolupaments urbanístics futurs". De moment, l'ajuntament de Llinars (ERC) ja ha situat en un d'aquests espais el projecte del Circuit Internacional de Kàrting... així que ni "possible" ni "futur". Compte doncs amb aquesta figura, que interpretada a la manera de l'alcalde Pujol pot ser una via per ignorar l'esperit del Pla.

En qualsevol cas, el PTMB posa sobre la taula unes regles del joc que han de permetre acabar amb les polítiques urbanístiques "de campanar" i compatibilitzar el desenvolupament econòmic de la Regió Metropolitana amb la preservació del seu patrimoni natural. Benvingut sigui doncs!