20 d’abril del 2010

L'Agrupació Excursionista i la planificació territorial


Aquest passat diumenge vaig anar, com intento fer cada any, a la caminada popular que organitza l'Agrupació Excursionista de Granollers. En aquesta ocasió la ruta preparada per la gent de l'AEG discorria majoritàriament per la vall del Tenes, arribant fins la riba mateixa del riu i passant per indrets que conserven un considerable encant: l'esglesiola de Santa Maria del Vallès amb les seves alzines centenàries, el bosc d'en Codern... aquests dos dins del terme municipal de Lliça de Vall i en el recorregut del PR C-32, un dels senders que diferents entitats excursionistes i naturalistes tenen senyalitzats a la nostra comarca i que són una excel·lent eina de divulgació del nostre patrimoni natural i cultural.

La novetat d'enguany, més que l'excursió - com sempre ben organitzada, sense pretensions però amb molt de caliu - ha estat la publicació per part de "l'Agrupa" d'un manifest en el qual, a partir de la constatació que cada any els resulta més difícil dissenyar un itinerari segur i de bon caminar a causa de la proliferació de noves infraestructures de mobilitat i d'espais de nova urbanització, es demana posar seny en la planificació territorial per evitar una fragmentació encara major de la nostra comarca en general i del seu mosaic agroforestal en particular.

Que una entitat com l'AEG faci públic aquest text hauria de fer reflexionar més d'un. Finalment 2010 serà l'any de l'aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que desenvolupa una Llei ( la de Política Territorial) que el Parlament de Catalunya va aprovar... el 1983!!! Això vol dir que una actitud més diligent per part dels governs de Convergència i Unió hauria pogut evitar-nos vint anys de descontrol urbanístic i en el disseny de les infraestructures. Evidentment, que CiU no tramités el PTMB no és cap casualitat, sinó que respon a la màxima liberal que la millor planificació del territori és aquella que fa el mercat.

Ara bé: el PTMB té mancances en la seva part normativa - que el PSC a través del Departament de Política Territorial i Obres Púbiques sembla que hagi dissenyat a mida - com ara la poca concreció dels plans directors urbanístics o la indefinició de la funció dels espais de protecció preventiva, que obren la porta a interpretacions del Pla que no divergeixin gaire de les polítiques de CiU. Així doncs, caldrà anar amb compte i fer el seguiment d'un Pla que, si més no, posa les bases per tenir un país ordenat des d'una visió global i no en funció dels interessos de cada municipi i dels seus particulars grups de pressió econòmica.