Article publicat al diari digital AraValles.cat avui dimecres
Aquest passat divendres va fer el seu darrer viatge l'autobús urbà que, des de 2006, oferia el servei des de l'estació de Granollers-Centre fins als polígons del Coll de la Manya i la Font del Ràdium. L'Ajuntament de la capital del Vallès Oriental ha decidit suprimir una línia que en els darrers divuit mesos havia perdut el 72% dels seus usuaris, una davallada que l'equip de govern municipal atribueix com a única causa a la crisi econòmica.
Més enllà dels dubtes que planteja l'argumentació del govern Mayoral, la desaparició d'aquest o de qualsevol altre servei de transport públic és una mala notícia, es miri com es miri. En un país on portem un endarreriment de dècades en la implantació d'un sistema eficaç de transport col·lectiu, qualsevol mesura d'aquest tipus llança a la societat un missatge que reforça l'aposta pel vehicle privat i que qüestiona la viabilitat d'arribar a una oferta de transport públic equiparable als estàndards dels països europeus. Dit d'una altra manera: difícilment la ciutadania es creurà la importància d'apostar per un transport alternatiu al cotxe si les administracions no donen continuïtat a la quantitat i la qualitat de l'oferta amb independència de conjuntures econòmiques i polítiques.
Però la supressió d'aquesta L4 de Granollers té dos components que la fan especialment greu i impròpia d'un govern que es diu d'esquerres. En primer lloc, contribueix a dificultar l'accés universal al treball en la mesura que crea una fractura entre les persones que disposen de transport privat i les que no. I això afecta especialment aquells col·lectius, els més desafavorits socialment, que ja estan patint de manera més crua que la mitjana la crisi econòmica i l'atur. No és raonable que l'administració -en aquest cas l'Ajuntament de Granollers- no comprengui encara que l'accés en transport públic a les àrees d'activitat econòmica no és només una qüestió de mobilitat sostenible, sinó que també representa un element de democratització del dret al treball.
L'altre aspecte a valorar de la supressió del bus al Coll de la Manya i la Font del Ràdium és que hagi estat una mesura unilateral del consistori i que els agents econòmics i socials que formen part del Consell Municipal de Mobilitat se n'hagin assabentat per la premsa. Aquest és el tipus d'actitud que fa poc creïble l'aposta de les administracions municipals per la participació ciutadana i que allunya la ciutadania dels seus càrrecs electes i de la classe política en general.
La implantació d'un sistema eficient de transport públic que pugui substituir el vehicle privat de manera raonablement generalitzada és un procés llarg, difícil i costós, que comporta canvis culturals i socials profunds; això no ho posa en dubte ningú. I, per això mateix, requereix d'una acció política valenta i continuada en el temps, així com de la participació activa dels agents socials i econòmics. Tot el contrari del que acaba de succeir a Granollers, on l'Ajuntament ha adoptat una mesura sense altura de mires, sotmesa a la conjuntura econòmica, aïllada de cap procés de planificació de la mobilitat global del municipi i adoptada d'esquenes al teixit social i econòmic local i comarcal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada