Els fets que van succeir ahir arrel del desallotjament de l'Edifici Històric de la UB són vergonyosos i impropis d'un cos policial democràtic. Partim d'aquesta base per evitar altres interpretacions.
Dit això, voldria fer dues reflexions al respecte:
1. L'actual Departament d'Interior - i això inclou evidentment el conseller Saura - ha demostrat abastament que es poden afrontar les polítiques de seguretat ciutadana d'una manera diferent a com ho havien fet els governs de CiU i a com ho havia fet la pròpia Montserrat Tura al primer tripartit. La instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries, les denúncies contra membres dels Mossos que han acabat amb condemnes en ferm i amb agents apartats del servei, la creació de nous mecanismes de control com el Comitè d'Ètica que presideix Jiménez Villarejo... en són mostres. Com ho és el fet que el conseller demani perdó a les víctimes de la desproporcionada actuació policial d'ahir. L'obligació d'en Joan Saura i la de la resta de la gent d'ICV ara mateix és donar la cara - a risc que ens la trenquin - i explicar que hi haurà depuració de responsabilitats. Perquè estem convençuts que n'hi haurà.
2. No és qüestió de criminalitzar cap col·lectiu, i lamento que el conseller Saura en la seva intervenció hagi caigut en aquest joc. Jo també he ocupat el Comissionat d'Universitats i també he tallat la Diagonal contra la LOU. Ara bé, el que no he fet mai és atorgar-me representativitats que no tenia. Els moviments assemblearis - com els que van originar en el seu dia la tancada a la UB - no representen els més de 150.000 estudiants d'aquesta Universitat. La Central, com totes les universitats, té uns òrgans de govern legitimats per la regulació i la transparència en la seva elecció: jo vaig ser claustral - primer amb l'AEP, després amb les CAdI- perquè em vaig presentar a unes eleccions i em van votar. És inadmissible que unes entelèquies tan manipulables i tan volubles com les "assemblees" de facultat - organitzades ad hoc - vulguin parlar en nom d'un col·lectiu tan ampli i plural com el de l'estudiantat universitari. Això és tan poc democràtic com el que pretenen denunciar: Que Bolonya s'ha aprovat amb el rodet, sense donar veu a la comunitat universitària. Per cert, quina opinió li mereix això al conseller Huguet?
Dit això, voldria fer dues reflexions al respecte:
1. L'actual Departament d'Interior - i això inclou evidentment el conseller Saura - ha demostrat abastament que es poden afrontar les polítiques de seguretat ciutadana d'una manera diferent a com ho havien fet els governs de CiU i a com ho havia fet la pròpia Montserrat Tura al primer tripartit. La instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries, les denúncies contra membres dels Mossos que han acabat amb condemnes en ferm i amb agents apartats del servei, la creació de nous mecanismes de control com el Comitè d'Ètica que presideix Jiménez Villarejo... en són mostres. Com ho és el fet que el conseller demani perdó a les víctimes de la desproporcionada actuació policial d'ahir. L'obligació d'en Joan Saura i la de la resta de la gent d'ICV ara mateix és donar la cara - a risc que ens la trenquin - i explicar que hi haurà depuració de responsabilitats. Perquè estem convençuts que n'hi haurà.
2. No és qüestió de criminalitzar cap col·lectiu, i lamento que el conseller Saura en la seva intervenció hagi caigut en aquest joc. Jo també he ocupat el Comissionat d'Universitats i també he tallat la Diagonal contra la LOU. Ara bé, el que no he fet mai és atorgar-me representativitats que no tenia. Els moviments assemblearis - com els que van originar en el seu dia la tancada a la UB - no representen els més de 150.000 estudiants d'aquesta Universitat. La Central, com totes les universitats, té uns òrgans de govern legitimats per la regulació i la transparència en la seva elecció: jo vaig ser claustral - primer amb l'AEP, després amb les CAdI- perquè em vaig presentar a unes eleccions i em van votar. És inadmissible que unes entelèquies tan manipulables i tan volubles com les "assemblees" de facultat - organitzades ad hoc - vulguin parlar en nom d'un col·lectiu tan ampli i plural com el de l'estudiantat universitari. Això és tan poc democràtic com el que pretenen denunciar: Que Bolonya s'ha aprovat amb el rodet, sense donar veu a la comunitat universitària. Per cert, quina opinió li mereix això al conseller Huguet?
5 comentaris:
Molt gratuit també atacar ara les Assemblees de facultat, Jordi. No ve a cuentu de res.
Jo faig sobre les assemblees el mateix discurs que he fet sempre. No l'he canviat pel que va succeir ahir. Com ja t'he escric al Facebook (em comença a marejar això del web 2.0) no considero que siguin el centre del problema, però el que tinc molt clar és que no serveixen per arribar a solucions.
Abans d'opinar, per que no t'assabentes de quants estudiants hi ha efectivament a la UB?
Per molts (uns centenars en el seu moment més àlgid)que n'hi hagués això no els dóna la representativitat de 153.000 estudiants que té la UB.
I insisteixo que aquest no és el problema, encara que també insisteixo que no ajuda a trobar solucions.
En el cas de la UB, ocupants i rectorat han fet un lamentable pols aviam qui era el més intransigent.
Jordi, el teu article el trobo brillant. Posa els punts sobre les "i", que és el que necessitem.
Bravo!
Publica un comentari a l'entrada