El passat diumenge algunes entitats ecologistes (no pas totes com s'ha dit: no hi eren ni Depana, ni Greenpeace, ni Ecologistes en Acció, entre d'altres) van convocar una manifestació contra la política mediambiental del Govern d'Entesa i per demanar la dimissió dels consellers Baltasar, Llena i Nadal. L'argument central era que la gestió del tripartit és "continuista amb la de governs anteriors", en al·lusió als de CiU.
Em fa certa mandra rebatre la major: Si els qui van anar a la mani creuen que CiU hagués aprovat l'actual xarxa Natura 2000; que hagués aturat el transvasament del Roine i hagués fet la dessaladora del Prat; que hagués convertit Collserola en parc natural; que hagués implementat l'actual normativa sobre avaluacions ambientals... hi estan en el seu dret. L'únic fet objectiu és que van tenir 23 anys i que no s'ho van ni plantejar.
Dit això, el que més greu em sap de la concentració de diumenge passat és la presència de l'Adenc, entitat de la qual sóc soci des de 1998. I me'n vaig fer soci per tres motius: En primer lloc, pel seu caràcter vallesà, encara que de vegades els costi creuar a l'est de la riera de Caldes. En segon, perquè sempre s'ha distingit per fugir dels fenòmens tipus nimby i oferir alternatives argumentades i raonables. I per últim, per la seva actitud de cercar sinèrgies més enllà dels ambients estrictament ecologistes, en el teixit associatiu i en les forces polítiques i sindicals. Com a mostra d'aquest caràcter un botó: la Campanya contra el 4t Cinturó, de la qual l'Adenc és pal de paller.
L'assistència de l'Adenc a la manifestació de diumenge trenca amb aquesta línia de treball. Em costa entendre que els mateixos que demanen reunions amb ICV (i amb ERC) per pactar postures comunes en alguns temes l'endemà surtin al carrer a demanar la dimissió d'un conseller d'Iniciativa. Si aquest és el preu de pertànyer a aquest poti poti que és Ecologistes de Catalunya... un preu molt alt em sembla: la pèrdua dels trets distintius de l'entitat.
Altra cosa seria - i m'entristiria profundament - que a l'Adenc s'haguessin imposat les tesis del "quant pitjor millor". Aleshores sí: que dimiteixin Baltasar, Llena i Nadal i que tornin Ramon Espadaler, Josep Grau i Felip Puig. Perquè contra CiU tots vivíem molt millor. O no...
Em fa certa mandra rebatre la major: Si els qui van anar a la mani creuen que CiU hagués aprovat l'actual xarxa Natura 2000; que hagués aturat el transvasament del Roine i hagués fet la dessaladora del Prat; que hagués convertit Collserola en parc natural; que hagués implementat l'actual normativa sobre avaluacions ambientals... hi estan en el seu dret. L'únic fet objectiu és que van tenir 23 anys i que no s'ho van ni plantejar.
Dit això, el que més greu em sap de la concentració de diumenge passat és la presència de l'Adenc, entitat de la qual sóc soci des de 1998. I me'n vaig fer soci per tres motius: En primer lloc, pel seu caràcter vallesà, encara que de vegades els costi creuar a l'est de la riera de Caldes. En segon, perquè sempre s'ha distingit per fugir dels fenòmens tipus nimby i oferir alternatives argumentades i raonables. I per últim, per la seva actitud de cercar sinèrgies més enllà dels ambients estrictament ecologistes, en el teixit associatiu i en les forces polítiques i sindicals. Com a mostra d'aquest caràcter un botó: la Campanya contra el 4t Cinturó, de la qual l'Adenc és pal de paller.
L'assistència de l'Adenc a la manifestació de diumenge trenca amb aquesta línia de treball. Em costa entendre que els mateixos que demanen reunions amb ICV (i amb ERC) per pactar postures comunes en alguns temes l'endemà surtin al carrer a demanar la dimissió d'un conseller d'Iniciativa. Si aquest és el preu de pertànyer a aquest poti poti que és Ecologistes de Catalunya... un preu molt alt em sembla: la pèrdua dels trets distintius de l'entitat.
Altra cosa seria - i m'entristiria profundament - que a l'Adenc s'haguessin imposat les tesis del "quant pitjor millor". Aleshores sí: que dimiteixin Baltasar, Llena i Nadal i que tornin Ramon Espadaler, Josep Grau i Felip Puig. Perquè contra CiU tots vivíem molt millor. O no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada