26 de novembre de 2010

Crònica de campanya (i 5): Hi ha esperança!


Fer campanya et permet conèixer gent que fa coses interessants. Persones que, en una societat cada vegada més individualista, entenen que la solució dels problemes actuals i la construcció d'un demà millor és cosa de tots i de totes. Homes i dones que no es resignen, que creuen que hi ha una altra manera de pensar el món i que viuen segons allò que pensen i creuen.

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de compartir dues d'aquestes experiències que fan que una campanya electoral sigui també un element d'enriquiment personal (enriquiment de l'esperit i del cervell, no de l'altre!). La primera, el passat dilluns quan vam acompanyar la Dolors Camats a visitar el CEIP Lledoner de Granollers i conèixer el seu model de comunitat d'aprenentatge. Un model on direcció, professorat, pares i mares treballen colze amb colze perquè els nens i nenes no només adquireixin uns coneixements, sinó que aprenguin uns valors de tolerància, respecte vers la diversitat, participació i coresponsabilitat en la presa de decisions, pensament crític i implicació amb allò que els envolta. Que difícil, i a la vegada que magnífic! Per als qui diuen que l'educació pública i de qualitat no és una eina per assolir una societat més justa, participativa i cohesionada...

La segona d'aquestes experiències la vam poder conèixer dimecres amb una altra diputada, la Dolors Clavell; també a Granollers, en aquest cas recorrent el barri de Congost amb la gent de la seva Associació de Veïns. Congost, com la veïna Barriada Nova de Canovelles, han rebut en els darrers anys ajuts del Pla de Barris per a la seva reforma integral (urbanística i d'equipaments, però introduint també elements de cohesió social i d'integració dels col·lectius nouvinguts). Evidentment que el suport econòmic i tècnic de la Generalitat ha estat importantíssim, però els resultats no haurien estat ni de llarg els mateixos sense la implicació d'un moviment veïnal "com els d'abans" i del conjunt del teixit associatiu - esportiu, cultural... - del barri per elaborar un projecte que no només reforma façanes i instal·la ascensors, sinó que potencia la interculturalitat i el contacte intergeneracional com a elements bàsics del foment de la convivència en un barri que provenia d'un grau de degradació urbanística important i amb un volum molt significatiu de persones amb risc d'exclusió social.

Gent com la del CEIP Lledoner i la de l'AV Congost et reafirma que hi ha esperança. Esperança que aquesta societat pot anar a millor; esperança que hi ha qui manté l'interès i la posada en valor d'allò que és públic; esperança que els nostres pobles i ciutats tenen uns actius humans que han de permetre construir un futur millor. Perquè, al cap i a la fi, es tracta d'això. Que no és poc!