El passat 30 de juliol, amb "agosticitat" i al·levosia, el Ministerio de Fomento va treure a exposició pública l'estudi informatiu del 4t Cinturó entre Terrassa i Granollers. Per més que, davant les pressions rebudes, el Ministerio acabés allargant el període d'al·legacions fins el proper 9 d'octubre, aquest fet ja demostra unes presses difícils de justificar en la tramitació d'un projecte que si alguna cosa necessita és diàleg.
Aquestes presses només es poden entendre per la necessitat electoralista del govern de Zapatero per demostrar que no ha retallat les inversions en infraestructures a Catalunya. Davant d'això, tant se val que el projecte convalidi un estudi d'impacte ambiental realitzat... el 2004 (!) i que ignora les modificacions en la normativa ambiental hagudes des de llavors, com la implantació de les avaluacions ambientals estratègiques o l'ampliació de la xarxa Natura 2000. I tant se val també que s'oblidi del Pla Territorial Metropolità i del Pacte Nacional d'Infraestructures, ambdós impulsats des del Govern d'Entesa durant la darrera legislatura.
No deixa de sorprendre - o sí - que, davant d'aquesta prepotència del govern central vers l'administració catalana, el PSC no alci la veu ni que sigui per posar en valor la seva pròpia acció de govern (aviam si ara resultarà que no se la creien...). Tampoc deixa de sorprendre - o sí - que CiU no reclami el dret a decidir sobre les infraestructures del país i se sotmeti a la (mala) solució que vol imposar el Ministerio. Perquè aquí no estem parlant només d'un projecte concret com el 4C; estem parlant de la plasmació o no del nou paradigma de polítiques de mobilitat i de planificació territorial aprovat pel Govern i pel Parlament de Catalunya i que es recull de manera molt clara i decidida en el Pla Territorial Metropolità.
A menys de tres mesos de les eleccions del 28N, fóra bo saber si socialistes i convergents pensen apostar per aquesta línia de polítiques per al territori des del territori o si, pel contrari, pesen més certs interessos econòmics i determinades conjuntures electorals. Perquè la claredat propositiva que demana el president Montilla no es pot limitar al debat identitari.
I si Fomento necessita invertir a Catalunya per rentar-se la cara o la mala consciència, que no es preocupi: de Montcada cap a Vic hi ha un munt de quilòmetres de via fèrria pendents de desdoblar...
Aquestes presses només es poden entendre per la necessitat electoralista del govern de Zapatero per demostrar que no ha retallat les inversions en infraestructures a Catalunya. Davant d'això, tant se val que el projecte convalidi un estudi d'impacte ambiental realitzat... el 2004 (!) i que ignora les modificacions en la normativa ambiental hagudes des de llavors, com la implantació de les avaluacions ambientals estratègiques o l'ampliació de la xarxa Natura 2000. I tant se val també que s'oblidi del Pla Territorial Metropolità i del Pacte Nacional d'Infraestructures, ambdós impulsats des del Govern d'Entesa durant la darrera legislatura.
No deixa de sorprendre - o sí - que, davant d'aquesta prepotència del govern central vers l'administració catalana, el PSC no alci la veu ni que sigui per posar en valor la seva pròpia acció de govern (aviam si ara resultarà que no se la creien...). Tampoc deixa de sorprendre - o sí - que CiU no reclami el dret a decidir sobre les infraestructures del país i se sotmeti a la (mala) solució que vol imposar el Ministerio. Perquè aquí no estem parlant només d'un projecte concret com el 4C; estem parlant de la plasmació o no del nou paradigma de polítiques de mobilitat i de planificació territorial aprovat pel Govern i pel Parlament de Catalunya i que es recull de manera molt clara i decidida en el Pla Territorial Metropolità.
A menys de tres mesos de les eleccions del 28N, fóra bo saber si socialistes i convergents pensen apostar per aquesta línia de polítiques per al territori des del territori o si, pel contrari, pesen més certs interessos econòmics i determinades conjuntures electorals. Perquè la claredat propositiva que demana el president Montilla no es pot limitar al debat identitari.
I si Fomento necessita invertir a Catalunya per rentar-se la cara o la mala consciència, que no es preocupi: de Montcada cap a Vic hi ha un munt de quilòmetres de via fèrria pendents de desdoblar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada