Un bon finançament per Catalunya per fer front a la crisi i garantir els drets socials

Manifest d'ICV amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

Novament els catalans i les catalanes celebrem la diada en un moment crucial per a l’avenç nacional del nostre país. Fa just dos anys ens trobàvem davant la imminent aprovació del nou Estatut d’Autonomia al Parlament de Catalunya, el que suposà un decisiu salt endavant pel que fa a les nostres aspiracions d’autogovern. Fruit d’aquell guany col·lectiu avui ens trobem en millors condicions per donar un pas més: l’assoliment d’un nou finançament per a Catalunya que garanteixi el nostre progrés social i econòmic. Aquesta fita, ja de per si prou important, encara es torna més decisiva en un moment de crisi econòmica com l’actual, si volem assegurar la cohesió social i un major benestar per a tothom.

L’Estatut d’Autonomia va fixar el sostre d’autogovern més alt que hem tingut mai des d’aquell fatídic 11 de setembre de 1714. Durant aquests darrers mesos el seu desplegament ha anat avançant de manera progressiva, si bé no sense dificultats. Però el fet és que s’han iniciat ja els traspassos de competències decisives per al nostre progrés, i s’ha obert el debat al voltant d’altres matèries que, abans de l’aprovació de l’Estatut, haguessin estat impensables (com ara la els trens de rodalies o immigració). Sens dubte l’Estatut, i un govern decidit a garantir la seva aplicació i a fer-lo complir a l’Estat, ha demostrat ser la millor eina per a avançar en el nostre autogovern.

En el camí d’aquest desenvolupament estatutari, ens trobem davant l’oportunitat històrica d’assolir, per fi, un finançament just per al nostre país, és a dir, per a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya. Catalunya ha de deixar de ser una de les comunitats que més aporta a l’Estat i que, proporcionalment, menys rep d’aquest. Catalunya ha de continuar sent solidària, però sense que això l’incapaciti per encarar els reptes del segle XXI. Catalunya ha de poder fer front a la crisi econòmica per evitar l’erosió del benestar social i per reimpulsar el creixement.

Així és, les mancances de l’actual sistema repercuteixen directament en la cobertura i qualitat dels nostres serveis públics bàsics, com ara l’educació, la sanitat o els serveis socials. A això cal afegir l’important augment de població que hem tingut en els darrers anys i que no s’ha tingut en compte en la distribució de recursos. Els efectes negatius d’aquestes mancances es veuen clarament agreujats en una conjuntura econòmica dolenta com l’actual en la que, inevitablement, s’incrementa l’atur, la precarietat, el risc de pobresa i, en conseqüència, les necessitats socials. I qui més ho pateix són aquelles persones amb menys recursos.

Millorar la cohesió social i la qualitat de vida de la gent és progrés nacional per Catalunya. Protegir el territori, gaudir d’un aire net de contaminació, lluitar contra el canvi climàtic és progrés nacional per Catalunya. Invertir en R+D, donar suport als nostres investigadors, apostar per la qualitat i la innovació és progrés nacional per Catalunya. Afavorir un treball estable, segur i de qualitat; facilitar l’accés a un habitatge digne a tothom, promocionar el transport públic i prioritzar les energies renovables és progrés nacional per Catalunya. Assegurar la igualtat d’oportunitats sense que importi el gènere o el lloc de procedència és progrés nacional per Catalunya. I per tot això calen recursos, per això cal un nou sistema de finançament.

Des d’ICV estem fermament compromesos amb aquests objectius i no estalviarem esforços per al seu compliment. No podem negar, però, que existeixen sèries amenaces articulades per la dreta més reaccionària. És el cas del recurs a l’Estatut interposat davant el Tribunal Constitucional pel PP. Des d’ICV estem convençuts de la constitucionalitat de l’Estatut, però en qualsevol cas considerem que la voluntat del poble català no ha de ser qüestionada. Igualment tampoc podem ignorar les resistències i incomprensions del Govern central del PSOE respecte el seu desplegament.

Així mateix, no hi ha millor prova del nostre potencial i de les possibilitats d’èxit que la radicalització dels sectors més centralistes de l’Estat. Ofensives anticatalanes com el “manifest per la llengua comú” no és més que l’expressió del tic centralista i uniformista propi de la dreta més reaccionària, incapaç d’assumir la riquesa que representa l’existència de quatre llengües (castellà, català, euskera i gallec) i que la llengua pròpia de Catalunya és el català.

ICV exigeix al govern de l’Estat que compleixi la llei, allò que estableix l’Estatut d’Autonomia, la reforma de les lleis estatals que se’n deriven i tots els traspassos previstos, en especial aquells que influeixen en la qualitat de vida de la gent (trens de rodalies i regionals, aeroports, immigració o inspecció de treball). I de manera molt especial i imminent pel que fa al nou finançament. Cal que el govern de l’Estat assumeixi la negociació bilateral amb Catalunya com a part imprescindible d’un acord global, i que acati allò que el poble de Catalunya va decidir i que el mateix Congrés dels Diputats va aprovar. Per a fer-ho realitat ICV, com a partit i des del Govern de la Generalitat, utilitzarem tots els recursos legals per garantir el seu compliment.

Però el més important per assolir aquesta fita és que sumem els nostres esforços. Unitat entre partits polítics, superant les diferències pel benefici col·lectiu. Però també unitat, sintonia i complicitat entre partits, institucions, organitzacions socials, sindicats i, en definitiva, el conjunt de la societat catalana. És el moment de deixar de banda la recança i la desconfiança per comprometre’ns conjuntament en aquest objectiu comú. Hem d’actuar com el que som, com una nació, com som un sol poble.