
Novament els catalans i les catalanes celebrem la diada en un moment crucial per a l’avenç nacional del nostre país. Fa just dos anys ens trobàvem davant la imminent aprovació del nou Estatut d’Autonomia al Parlament de Catalunya, el que suposà un decisiu salt endavant pel que fa a les nostres aspiracions d’autogovern. Fruit d’aquell guany col·lectiu avui ens trobem en millors condicions per donar un pas més: l’assoliment d’un nou finançament per a Catalunya que garanteixi el nostre progrés social i econòmic. Aquesta fita, ja de per si prou important, encara es torna més decisiva en un moment de crisi econòmica com l’actual, si volem assegurar la cohesió social i un major benestar per a tothom.
L’Estatut d’Autonomia va fixar el sostre d’autogovern més alt que hem tingut mai des d’aquell fatídic 11 de setembre de 1714. Durant aquests darrers mesos el seu desplegament ha anat avançant de manera progressiva, si bé no sense dificultats. Però el fet és que s’han iniciat ja els traspassos de competències decisives per al nostre progrés, i s’ha obert el debat al voltant d’altres matèries que, abans de l’aprovació de l’Estatut, haguessin estat impensables (com ara la els trens de rodalies o immigració). Sens dubte l’Estatut, i un govern decidit a garantir la seva aplicació i a fer-lo complir a l’Estat, ha demostrat ser la millor eina per a avançar en el nostre autogovern.
En el camí d’aquest desenvolupament estatutari, ens trobem davant l’oportunitat històrica d’assolir, per fi, un finançament just per al nostre país, és a dir, per a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya. Catalunya ha de deixar de ser una de les comunitats que més aporta a l’Estat i que, proporcionalment, menys rep d’aquest. Catalunya ha de continuar sent solidària, però sense que això l’incapaciti per encarar els reptes del segle XXI. Catalunya ha de poder fer front a la crisi econòmica per evitar l’erosió del benestar social i per reimpulsar el creixement.
Així és, les mancances de l’actual sistema repercuteixen directament en la cobertura i qualitat dels nostres serveis públics bàsics, com ara l’educació, la sanitat o els serveis socials. A això cal afegir l’important augment de població que hem tingut en els darrers anys i que no s’ha tingut en compte en la distribució de recursos. Els efectes negatius d’aquestes mancances es veuen clarament agreujats en una conjuntura econòmica dolenta com l’actual en la que, inevitablement, s’incrementa l’atur, la precarietat, el risc de pobresa i, en conseqüència, les necessitats socials. I qui més ho pateix són aquelles persones amb menys recursos.
Des d’ICV estem fermament compromesos amb aquests objectius i no estalviarem esforços per al seu compliment. No podem negar, però, que existeixen sèries amenaces articulades per la dreta més reaccionària. És el cas del recurs a l’Estatut interposat davant el Tribunal Constitucional pel PP. Des d’ICV estem convençuts de la constitucionalitat de l’Estatut, però en qualsevol cas considerem que la voluntat del poble català no ha de ser qüestionada. Igualment tampoc podem ignorar les resistències i incomprensions del Govern central del PSOE respecte el seu desplegament.
Així mateix, no hi ha millor prova del nostre potencial i de les possibilitats d’èxit que la radicalització dels sectors més centralistes de l’Estat. Ofensives anticatalanes com el “manifest per la llengua comú” no és més que l’expressió del tic centralista i uniformista propi de la dreta més reaccionària, incapaç d’assumir la riquesa que representa l’existència de quatre llengües (castellà, català, euskera i gallec) i que la llengua pròpia de Catalunya és el català.
ICV exigeix al govern de l’Estat que compleixi la llei, allò que estableix l’Estatut d’Autonomia, la reforma de les lleis estatals que se’n deriven i tots els traspassos previstos, en especial aquells que influeixen en la qualitat de vida de la gent (trens de rodalies i regionals, aeroports, immigració o inspecció de treball). I de manera molt especial i imminent pel que fa al nou finançament. Cal que el govern de l’Estat assumeixi la negociació bilateral amb Catalunya com a part imprescindible d’un acord global, i que acati allò que el poble de Catalunya va decidir i que el mateix Congrés dels Diputats va aprovar. Per a fer-ho realitat ICV, com a partit i des del Govern de
Però el més important per assolir aquesta fita és que sumem els nostres esforços. Unitat entre partits polítics, superant les diferències pel benefici col·lectiu. Però també unitat, sintonia i complicitat entre partits, institucions, organitzacions socials, sindicats i, en definitiva, el conjunt de la societat catalana. És el moment de deixar de banda la recança i la desconfiança per comprometre’ns conjuntament en aquest objectiu comú. Hem d’actuar com el que som, com una nació, com som un sol poble.
4 comentaris:
MANIFEST DE MAIG.
ASSEMBLEA GENERAL.
CARDEDEU 17 DE SETEMBRE.
SALA DE COLUMNES
-AJUNTAMENT DE CARDEDEU-
A LES 19.30 HORES
Companys/es,
d'acord amb els estatuts interns d'ICV,
hem constituit un corrent d'opinió denominat 'Manifest de Maig' .
Adreça i contactes:
verdiroig@hotmail.com
verdiroig.blogspot.com
Aquesta plataforma planteja un debat d'idees entorn del projecte d'ICV,
de la seva pràctica social i política, de la coalició amb EUiA i les EPM, l'experiència governamental
i de diversos aspectes relatius al funcionament, comunicació externa/intern, lideratges i direcció del partit.
Per seguir amb els debats iniciats des de finals de l'any passat, convoquem una assemblea d'adherits i adherides que vulguin participar en aquest procés que, simultàniament,
volem aportar a l'assemblea nacional d'ICV i al nostre entorn social i polític.
La trobada es realitzarà a la sala de les Columnes de l'Ajuntament de Cardedeu
el dia 17 de setembre a les 19.30h.
A banda de presentar el Manifest i les activitats desenvolupades per el corrent d'opinió,
es presentaran comunicacions i informes sobre temes organitzatius, moviment obrer,
enfortiment de la Coalició ICV-EUiA-EPM i altres temes a tractar.
Estem oberts als suggeriments i propostes que ens podeu fer arribar al nostre blog:
verdiroig.blogspot.com o al correu del Manifest de Maig: verdiroig@hotmail.com
Salut i iniciativa!
Cesc Niubó (Cardedeu)
Àngel Pagès (Premià de Mar)
Jordi Merino (Mataró)
Sergi Calvo (Sabadell)
Maxi Rica (Blanes)
En representació d'adherits i adherides d'ICV -a títol individual-
de les comarques del Vallès Occ. Vallès Or. Maresme i La Selva
ei, líder mediàtic...
Pasaba por aquí y me dije d'hacer una visita, pa ver no fuera que t'hubieses afeitao.
Un saludo.
PD: ¿Geólogo? Eso es lo de pensar el mundo, ¿no?
Doncs sí, m'he afaitat (no a la foto, encara) Pacte conjugal en diuen d'això...
Publica un comentari a l'entrada