Portava un temps deixant passar els dies abans d'escriure el primer post del nou curs. Després del "cas del finançament" volia, si més no, esperar al Consell Nacional del passat dissabte per veure com respirava el personal amb vistes a l'Assemblea del proper novembre.
El millor resum del CN l'ha fet el company Roger Morales en el seu bloc. En Roger té una virtut - que a mi em falta - que és la capacitat de síntesi. No afegiré, doncs, res al que ell ha escrit.
Puc entendre la necessitat de tancar files com un instrument de defensa davant de l'ofensiva de determinats mitjans de comunicació i de certs grups de pressió polítics i econòmics per desgastar el Govern d'Entesa i, especialment, ICV. És cert que mai la presència d'un partit tan minoritari en un executiu havia despertat tants recels. I me n'alegro, perquè això significa que la tasca d'Iniciativa al Govern molesta i preocupa qui ha de molestar i preocupar.
Dit això, la unitat i la cohesió internes i la lleialtat vers la direcció i els càrrecs institucionals del partit no poden condicionar el debat intern, i menys quan s'encara un procés assembleari. L'actual moment demana molta reflexió, molt diàleg i la presa d'algunes decisions amb un objectiu clar: enfortir organitzativament el partit per recuperar presència al territori i refer sinèrgies amb els moviments socials.
I això requereix que tothom (des del president Saura fins el darrer adherit) posi de la seva part amb responsabilitat, altura de mires i generositat. Si ho fem així ens en sortirem. Segur.
El millor resum del CN l'ha fet el company Roger Morales en el seu bloc. En Roger té una virtut - que a mi em falta - que és la capacitat de síntesi. No afegiré, doncs, res al que ell ha escrit.
Puc entendre la necessitat de tancar files com un instrument de defensa davant de l'ofensiva de determinats mitjans de comunicació i de certs grups de pressió polítics i econòmics per desgastar el Govern d'Entesa i, especialment, ICV. És cert que mai la presència d'un partit tan minoritari en un executiu havia despertat tants recels. I me n'alegro, perquè això significa que la tasca d'Iniciativa al Govern molesta i preocupa qui ha de molestar i preocupar.
Dit això, la unitat i la cohesió internes i la lleialtat vers la direcció i els càrrecs institucionals del partit no poden condicionar el debat intern, i menys quan s'encara un procés assembleari. L'actual moment demana molta reflexió, molt diàleg i la presa d'algunes decisions amb un objectiu clar: enfortir organitzativament el partit per recuperar presència al territori i refer sinèrgies amb els moviments socials.
I això requereix que tothom (des del president Saura fins el darrer adherit) posi de la seva part amb responsabilitat, altura de mires i generositat. Si ho fem així ens en sortirem. Segur.
3 comentaris:
Jo esperava sortir del CN amb una idea del que ha passat i, en canvi, en vaig sortir decebut perquè no es va abordar el debat. En fi, espero que aquests tics s'acabin perquè si no ja em diràs com s'anima algú per a participar en un procés assembleari.
Els partits en el fons, són com els Clubs de Futbol: la cosa va per cicles, i quan un cicle s`acaba, doncs s`ha acabat. Iniciativa ha acabat un cicle. Ara cal posar-ne en marxa un de nou, i això, és clar, ho ha de fer gent nova. No poden comandar la nau els mateixos que l`han fet enfangar. La direcció veu el got mig plè, però la escassíssima militància (còm pot ser que siguem apenes 3.500!!!) el veiem mig buit, i si no hi ha canvis "de debò", probablement l`electorat ens l`acabarà de buidar.
Hi ha coses que es veuen venir.
No t'ho perdis Jordi.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543553&idseccio_PK=1008
Ara ja ets de los malos, malos...
Ens veiem aviat!
Publica un comentari a l'entrada