En Touty i l'Osmane

En Touty és de Senegal. Deu estar prop dels 35, i fa tres anys que és a Catalunya, després de viure un any a França. Al seu país hi va deixar la dona i la filla. Allà estudiava dret. Aquí viu de l'economia submergida. Com que no pot demostrar que treballa, no obté el permís de residència. I, com que no té papers, ningú li fa un contracte. Podria i voldria viatjar a Senegal a veure els seus, però després no podria tornar a entrar legalment a Espanya. I allà, com ell diu, la crisi és permanent, de manera que no hi ha ni feina ni perspectives. En Touty viu amb uns companys del seu país - no sé quants - en un pis del barri de Congost. Estudia català perquè creu que així ho tindrà més fàcil per regularitzar la seva situació i perquè es vol sentir una mica més com a casa. En les converses que hem tingut, la frase que més li he sentit és "jo vull aprendre". Explica que a Granollers viu tranquil, que a França la policia li buscava més problemes i que aquest és un bon lloc per viure.

L'Osmane és de Mauritània. Té 25 anys i fa sis mesos que viu al barri del Lledoner. Abans havia estat un temps a França i a Pamplona. Comparteix pis amb el seu germà, que treballa. Tots dos tenen papers i estan tramitant la nacionalitat francesa aprofitant que hi tenen família. L'Osmane, sabent que no hi ha feina i que els ingressos del seu germà els permeten anar tirant, estudia per treballar com a instal·lador electricista. En el temps que porta a Catalunya ha après un català més que acceptable. Explica que a Àfrica hi passen moltes coses bones, però que aquestes no surten mai als diaris d'aquí.

En Touty i l'Osmane són les meves dues parelles de voluntariat lingüístic. Ens trobem, fem el cafè i xerrem. Dels seus països i del meu, de política i de futbol. No sé si arribaran a aprendre res de mi, però estic convençut que jo aprendré molt d'ells.