Aquesta setmana he dedicat força temps a llegir i rellegir el darrer document de treball del Segon Pla Estratègic de Granollers. Dilluns vinent farem públiques les aportacions d'ICV a aquest document, però no em resisteixo a avançar una reflexió sobre el paper que hi té l'educació (convé recordar que "ciutat educadora" és un dels eslògans que han fet fortuna darrerament per promocionar Granollers).
En una ciutat que té importants dèficits pel que fa a l'oferta de formació secundària i que aquest any ha tornat a expulsar del sistema públic local centenars de joves que volien cursar el batxillerat artístic o diferents cicles formatius, no deixa de sorprendre'm que el Pla Estratègic identifiqui com a prioritat fonamental que Granollers esdevingui seu d'estudis universitaris.
No puc entendre aquesta aposta si no és des d'una percepció que fa anys que tinc: en aquest àmbit, Granollers té un incomprensible complex d'inferioritat respecte d'altres ciutats de la Segona Corona Metropolitana que sí acullen escoles vinculades a la UPC, la UAB o la URL. Al voltant d'aquest fet em vénen al cap tres idees:
* Crec sincerament que estem sobredimensionant el paper que aquests centres juguen en la realitat sòcio-econòmica de les ciutats que les acullen.
* Tenim experiències de com han fracassat intents de crear artificialment escoles universitàries simplement per satisfer egos de ciutat (Mollet, sense anar més lluny) en un mapa universitari que ja dóna símptomes de saturació.
* Aquesta visió de ciutat universitària com aquella que té la seu física d'una escola o facultat és antiga. Granollers disposa d'un equipament com l'Hospital General on fan pràctiques estudiants - com a mínim i que jo sàpiga - de la UVic. I això apunta una línia de treball interessant: vincular el teixit social i empresarial de la ciutat a centres potents i propers a la ciutat com les universitats Autònoma i de Vic.
Davant d'aquesta situació, entenc que Granollers hauria de fer una aposta clara i decidida per la formació professional i ocupacional. En primer lloc, perquè la nostra ciutat té aquesta tradició incorporada al seu ADN a través de l'Escola del Treball. Després, perquè el nostre entorn laboral està demandant ara mateix - i en un futur sembla que serà cada vegada més així - professionals formats en oficis que no pas llicenciats (nota al marge: es pot permetre aquest país tenir politòlegs fent de caixers del BBVA?). I, per últim, perquè l'accés universal a uns estudis que insereixin el jovent en el mercat laboral és la millor manera de lluitar contra l'exclusió social.
En una ciutat que té importants dèficits pel que fa a l'oferta de formació secundària i que aquest any ha tornat a expulsar del sistema públic local centenars de joves que volien cursar el batxillerat artístic o diferents cicles formatius, no deixa de sorprendre'm que el Pla Estratègic identifiqui com a prioritat fonamental que Granollers esdevingui seu d'estudis universitaris.
No puc entendre aquesta aposta si no és des d'una percepció que fa anys que tinc: en aquest àmbit, Granollers té un incomprensible complex d'inferioritat respecte d'altres ciutats de la Segona Corona Metropolitana que sí acullen escoles vinculades a la UPC, la UAB o la URL. Al voltant d'aquest fet em vénen al cap tres idees:
* Crec sincerament que estem sobredimensionant el paper que aquests centres juguen en la realitat sòcio-econòmica de les ciutats que les acullen.
* Tenim experiències de com han fracassat intents de crear artificialment escoles universitàries simplement per satisfer egos de ciutat (Mollet, sense anar més lluny) en un mapa universitari que ja dóna símptomes de saturació.
* Aquesta visió de ciutat universitària com aquella que té la seu física d'una escola o facultat és antiga. Granollers disposa d'un equipament com l'Hospital General on fan pràctiques estudiants - com a mínim i que jo sàpiga - de la UVic. I això apunta una línia de treball interessant: vincular el teixit social i empresarial de la ciutat a centres potents i propers a la ciutat com les universitats Autònoma i de Vic.
Davant d'aquesta situació, entenc que Granollers hauria de fer una aposta clara i decidida per la formació professional i ocupacional. En primer lloc, perquè la nostra ciutat té aquesta tradició incorporada al seu ADN a través de l'Escola del Treball. Després, perquè el nostre entorn laboral està demandant ara mateix - i en un futur sembla que serà cada vegada més així - professionals formats en oficis que no pas llicenciats (nota al marge: es pot permetre aquest país tenir politòlegs fent de caixers del BBVA?). I, per últim, perquè l'accés universal a uns estudis que insereixin el jovent en el mercat laboral és la millor manera de lluitar contra l'exclusió social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada