La crisi com a oportunitat per construir una nova economia

Article publicat a Revista del Vallès divendres 28 de novembre

Avui ja ningú s'atreveix a posar en dubte que l'actual crisi és la més greu del darrer segle. I bàsicament ho és per dos motius: En primer lloc, perquè té un abast global, de manera que no hi ha ni països ni grans sectors productius que en resultin indemnes i que puguin ser punta de llança de la recuperació. I, sobre tot, perquè és la suma de tres crisis que, per sí mateixes, ja farien tambalejar l'estructura del sistema econòmic global: una crisi financera, causada per la desregulació i per "capitalisme de casino"; una crisi energètica que té la seva base en l'especulació en el mercat del petroli i en la manca d'una aposta ferma per les energies alternatives; i una crisi alimentària que demostra fins a quin punt els articles de primera necessitat han entrat en el joc de l'economia especulativa.

A casa nostra aquesta crisi de crisis té dos factors agreujants. Un és la nostra dependència energètica respecte dels combustibles fòssils; un fet aquest imperdonable en un territori que té un potencial enorme per desenvolupar energies netes com l'eòlica i la solar. L'altre, un model productiu basat en el consum intern, la construcció i el turisme, tres sectors especialment vulnerables en èpoques de vaques magres.

Davant d'aquesta situació, i des d'una perspectiva d'esquerres, la prioritat és evitar que la crisi la paguem els de sempre: la classe treballadora en general i, de manera molt especial, joves, dones i persones nouvingudes. ICV ja ho dèiem en la campanya de les passades eleccions generals: No poden pretendre socialitzar les pèrdues els mateixos que s'han enriquit de manera obscena en època de bonança. L'Estat ha d'intervenir perquè l'economia de les famílies i de les petites i mitjanes empreses no pateixi les conseqüències d'uns excessos que han comès d'altres. I això no es fa amb mesures de tan poca altura de mires com els xecs de quatre-cents euros. Es fa, en primer lloc, amb un increment de la despesa social que ajudi a esmorteir la difícil situació d'una part de la ciutadania que, d'altra manera, correria greu risc d'exclusió social. I, en paral·lel, potenciant aquells sectors - que són pocs, però hi són: els relacionats amb la gestió mediambiental i amb l'atenció sòcio-sanitària, principalment - que encara generen ocupació i que poden absorbir si més no una part de l'atur de nova creació.

Perquè d'aquesta crisi n'ha de néixer un nou model econòmic més transparent, sostenible i equitatiu. Aquest nou model ha d'estar basat en les activitats d'alt valor afegit que, com s'ha demostrat, són les que millor resisteixen els alts i baixos de l'oferta i la demanda. I, com a derivada d'això, ha de ser compatible amb la modernització ecològica del nostre país i amb la lluita per l'eradicació de la pobresa d'acord amb els objectius del mil·lenni marcats per Nacions Unides.

En definitiva: Si estem d'acord que aquesta és una crisi de característiques inèdites en la història, fem que serveixi per donar-li un tomb a l'economia global i posem les bases perquè mai més les aventures d'uns pocs posin en perill el benestar del comú de la ciutadania. Convertim la crisi en una oportunitat per crear una nova economia al servei de les persones i no del capital.