Deixa l'hàbit! Cap a una economia baixa en carboni

Manifest d'ICV amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient

Enguany el Dia Mundial del Medi Ambient, que és el 5 de juny, es centrarà en les solucions i oportunitats per “deixar l’hàbit” i eliminar l’ús del carbó en les economies i estils de vida.

Segons l’informe d’evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya, elaborat per CCOO i José Santamarta, les emissions de gasos hivernacle de l’any 2007 han augmentat un 52’31% des de 1990. Aquest creixement supera per molt el 15% d’augment promig permès a Espanya pel Protocol de Kioto pel període 2008-2012, el que ens situa molt lluny del seu compliment.

La paradoxa és que essent l’Estat espanyol un dels principals incomplidors en la lluita contra el canvi climàtic serà a les nostres latituds on afectarà més aquest canvi.

El problema és que l’incompliment amb Kioto té una relació directa amb un model de creixement absolutament insostenible, econòmica, social i mediambientalment. Complir amb Kioto és aconseguir un model més sòlid i de futur, disposar d’una economia més sana i que generi més equitat.

ICV aposta fermament per l’impuls de polítiques per frenar el canvi climàtic i pensa que són una oportunitat per canviar algunes de les estructures de producció i distribució del poder en les societats occidentals. Hem de passar de ser el paradís del totxo i del ciment a un model a seguir quant a sostenibilitat i desenvolupament, ja que és el que permet assegurar el nostre futur econòmic, i promoure el desenvolupament sostenible a partir de polítiques actives i amb l’objectiu de situar Catalunya i Espanya en l’horitzó de la sostenibilitat, aplicant polítiques transversals, de manera que els criteris en què es basa la sostenibilitat impregnin tota la política del govern.

Aquest procés de transformació i transició cap a una societat sostenible passa necessàriament per un canvi de model amb majúscules. Així, és necessari endegar un nou model d’economia ecològica, de mobilitat, d’energia i de territori, que tinguin com a base els criteris següents:

S’ha de desenvolupar una nova cultura de l’energia basada en l’estalvi i l’eficiència que potenciï les energies renovables i internalitzi els costos energètics que avui s’externalitzen. Es tracta de deixar que aquests costos els assumeixi, de manera més o menys difusament, el conjunt de la societat, el sector públic o les generacions futures.

En el marc global dels problemes del sistema energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, molts han volgut veure l’energia nuclear com si fos la panacea: però ni és la solució al canvi climàtic, ni és una energia barata, ni existeixen recursos il·limitats ni tampoc elimina la dependència energètica. I no és la solució al canvi climàtic perquè substitueix emissions de CO2 per residus radioactius, la vida activa dels quals va més enllà de desenes de milers d’anys, i pels que encara no hi ha tractament factible. De fet, l’últim incident ocorregut a Ascó ens demostra que l’energia nuclear és una tecnologia insegura i immadura.

ICV proposa un tancament gradual de les centrals nuclears tot assegurant el subministrament energètic a partir de fonts netes. Es tracta de definir un període de transició un cop les centrals nuclears estiguin amortitzades (pel cas d’Espanya són 25 anys) i fer una pròrroga de 5 anys més, durant la qual es generaria un fons a partir dels beneficis de les centrals. El fons tindria el repartiment següent: 20% destinat al manteniment i seguretat de les CCNN, 15% al gestor de la central corresponent, 15% destinat a la dinamització social i econòmica de les zones més directament afectades pel futur tancament de les CCNN (amb participació dels seus ajuntaments), 50% per a l’impuls i la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i l’eficiència energètica.

Les polítiques en el sector del transport a Espanya han de reorientar-se d’immediat ja que la política real segueix sent la d’afavorir el transport per carretera de mercaderies i de viatgers, en detriment d’altres modes més racionals i sostenibles. No sembla la manera de disminuir les emissions difuses, amb les que tenim un greu problema en aquests moments.

Les infraestructures en les que invertir per fer avançar la societat no han de ser necessàriament carreteres i autopistes. ICV vol més infraestructures, però les vol sostenibles i per a la majoria.

La política urbanística ha de promoure la ciutat mediterrània densa, compacta i amb mescla d’activitats, amb barris on habitatges, treball i serveis estiguin pròxims, possibilitant la mobilitat en transport públic, minorant la segregació espacial i social de les ciutats, i limitant el creixement de les grans àrees metropolitanes.

Cal passar d’una economia basada en bona mesura en la construcció i en l’automoció, que és insostenible i mostra signes preocupants d’esgotament a una economia liderada pels sectors del transport públic i les energies renovables, que tenen un valor afegit i poden desenvolupar una demanda superior a la dels sectors actualment preponderants.

Un model de desenvolupament més sostenible, com el que proposa ICV, genera riquesa i ocupació, fa que la nostra economia sigui més competitiva, que creixem de forma sostenible i socialment justa, és a dir, de forma eficient, moderna, generant riquesa i ocupació per a la majoria, per ser competitius sense hipotecar el nostre futur.

Aquest canvi de model ha de tenir aquests objectius com a mínim:

o La reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 30%, per l’any 2020, prenent com a base les emissions de 1990, i del 80%, per l’any 2050.

o La reducció del consum d’energia primària un 20% l’any 2020 respecte el nivell del 2000, i un 50% pel 2050.

o Assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020, i un 80% l’any 2050.