M'havia promès no escriure sobre la polèmica de la gestió de la sequera. De fet, intento no escriure sobre els temes que tracta tothom, més que res perquè a la blocsfera sempre es poden trobar articles millors que els meus. Així per exemple, no veureu al meu bloc cap anàlisi dels resultats electorals del passat 9 de març.
Ara bé, el linxament que està patint el Departament de Medi Ambient, i molt en particular el Conseller Cesc Baltasar, per part de determinats grups de pressió polítics, mediàtics i econòmics m'ha fet canviar d'opinió. Un linxament sobre el qual ironitza brillantment - com és habitual - Ferreres en la seva vinyeta d'avui a El Periódico.
No negaré l'evidència: Des de la Conselleria s'han produït errors de comunicació. I algun d'ells, greu. S'ha informat tard sobre el projecte de transvasament (sí, transvasament, encara que sigui puntual i reversible) del Segre. I de vegades s'ha generat entre la ciutadania certa sensació d'improvisació, una sensació que d'altra banda no es correspon amb la molta i bona feina duta a terme en matèria d'estalvi i gestió de l'aigua en els anys que ICV porta al capdavant de Medi Ambient.
No obstant, potser el major error ha estat confiar en un PSOE que sembla tenir més interès a dinamitar el Govern d'Entesa i aplanar el camí cap a la sociovergència que a procurar que a Catalunya es facin polítiques d'esquerres i ecologistes. Serveixi com a exemple de la deslleialitat del Govern de l'Estat la desautorització de la captació del Segre "per insostenible" el mateix dia que el Consell de Ministres autoritzava el transvasament Tajo - Guadiana.
I llavors hi ha CiU. La Convergència i Unió que no va deixar en herència ni una sola infraestructura d'abastament d'aigua de boca després de "gestionar" quatre decrets de sequera com l'actual i que ara aprofita una situació excepcional per, de manera irresponsable i oportunista, qüestionar les mesures estructurals del Departament de Medi Ambient. La CiU que condiciona qualsevol acord de país sobre la sequera al transvasament del Roine i - per tant - a generar a Catalunya una situació de dependència de les administracions franceses en quant a recursos hídrics.
I és que si es va al fons, més enllà de les mesures puntuals per sortir airós d'una situació excepcional, quan es va a les propostes estructurals, tothom es treu la careta. ICV manté la seva aposta per la no inteconnexió de conques: la captació del Segre té data de caducitat, la inauguració el maig de 2009 de la dessaladora del Prat. CiU, en canvi, continua amb els deliris de les obres faraòniques model Roine, que no donarien servei en una dècada i que incorporarien uns sobrecostos en el preu de l'aigua superiors inclús als del projecte de transvasament de l'Ebre del vell Plan Hidrológico Nacional del PP. Això és el que no diuen ni Convergència ni els sectors afins. Per què serà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada