17 de gener del 2008

La política internacional i alguns estereotips caiguts

Admeto que, quan llegeixo les notícies al diari, l'interès l'acostumo a centrar en les qüestions més properes. M'agrada la política "de proximitat", i això em porta a prestar més atenció a les notícies locals i nacionals que a l'actualitat internacional, que es regeix per uns paràmetres que massa sovint se'm fan difícils d'interpretar.

Dit això, en la darrera setmana hi ha hagut algunes notícies provinents de l'exterior que, a banda que poden tenir la seva lectura en clau casolana, m'han cridat força l'atenció. I no només pel seu contingut sinó, tant o més, pel seu origen. M'explico:

1. Canadà prohibeix la donació d'òrgans a homes que hagin tingut una relació homosexual en els darrers cinc anys.
Un sap que (per a desgràcia de la universalitat dels drets humans bàsics) l'homosexualitat és una realitat que té una acceptació (si més no oficial, pública) molt diferent en funció de la cultura, de la religió (sempre tan disfressada de política... o és a l'inrevés?) i de les tradicions de cada indret. I, en funció d'això, s'esperaria que una notícia com aquesta provingués de Kuwait, de Somàlia o de la Polònia dels Kaczynski. Doncs no. El govern que comet aquesta aberració i que insulta així la intel·ligència de la seva ciutadania és el d'un Estat tan avançat i modern com pot ser Canadà, amb un govern conservador equiparable a qualsevol dels de la dreta europea. Què en deu pensar d'això, Mariano Rajoy? Del que n'opini Rouco Varela prefereixo ni preocupar-me'n...

I ho fa no només per reduir la seva (cada vegada més) ingent factura energètica, sinó per reduir l'impacte d'aquests productes sobre el medi matural i per reduir les emissions de CO2. No es tracta d'una mesura pionera, ja que n'hi ha de similars en indrets tan dispars com Irlanda, la República Sudafricana o Bangla Desh. Però sobta que un país que no és precisament conegut per les seves apostes ambientalistes promogui una mesura (el retorn a la bossa de tela i al carret de la compra) que - no en tinc cap dubte - generarà el rebuig de molts sectors quan - i serà aviat - la promogui el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.


O sigui, que el conservador govern de Sarkozy veu prou indicis com per prendre una mesura que a Catalunya i Espanya el PSC-PSOE (i, no cal dir-ho, el PP i CiU) menystenen. Sense anar més lluny, fa només unes setmanes que la Junta de Portaveus de l'ajuntament de Granollers ni tan sols va considerar oportú discutir una moció d'ICV demanant declarar el nostre municipi lliure d'organismes modificats genèticament. Sarkozy avança Zapatero i Narbona per la via ecologista? La dreta francesa creu més que el centre-esquerra català i espanyol en l'agricultura ecològica? Tan gran és la pressió de la multinacional Monsanto sobre el govern espanyol?